Cristina Bautista                                                              Membre de l’AEiG Tsunami                                                        (Vic)
	La meva estada al MISC es resumeix en dos caps de setmana intensos. Inicialment, només havia de ser un cap de setmana, però la intensitat viscuda tan sols el primer dia d’estada al MISC va fer-me adonar que això no ho podia fer a mitges. Calia arribar fins al final.
A nivell funcional, el MISC ofereix un espai i uns materials que donen la tranquil·litat de poder dedicar-te només a la tasca que has vingut a realitzar. Perquè el que és més important, crec personalment, que el MISC no es pot descriure massa bé... el MISC s’ha de viure. La meva vivència em diu que el MISC em va donar l’oportunitat d’acceptació de la realitat en què em trobava en el moment en què vaig agafar les maletes i vaig decidir pujar muntanya amunt per endinsar-me on llavors encara no tenia massa clar... poca estona després d’instal·lar-me al MISC ho vaig veure clar: m’endinsava en les meves profunditats, dins meu. Un cop dins el meu interior vaig poder reconèixer aquell potencial, aquell tresor interior que sovint només sóc capaç de veure en les altres persones. Era possible que jo també el tingués? Doncs sí, i va començar a aflorar, i el MISC em va poder donar els espais on fer les paus amb mi mateixa i agafar embranzida cap a un camí més planer... un camí des de la calma on, impregnada de serenor, es canvia el punt de vista i la bellesa traspassa els límits fixats fins llavors.
He parlat de treball personal... i com a caps, què ens aporta al cau? Des del meu punt de vista, treballar la pròpia dimensió espiritual és el que implica poder traspassar la frontera dels infants i joves perquè puguin i tinguin eines per a treballar la seva pròpia. Perquè per deixar el món millor de com l’hem trobat potser ens cal anar més enllà del nostre entorn extern... potser també cal endinsar-se en el propi món interior.

 

	Laura Ferrer                                                                            Comissària de la Demarcació de la Catalunya Central
	Per mi el MISC va ser un abans i un després; necessitava escapar del bullici d’activitats de la meva vida normal i de tots els múltiples estímuls exteriors que no em permetien arribar a escoltar el meu interior, necessitava una parada!
És per això que vaig creure oportú anar-hi, i anar-hi sola. He de reconèixer que, abans d’arribar, anava una mica perduda i que no sabia com m’hi sentiria, però només el primer contacte amb la dona que em va atendre a l’hora d’anar a recollir els materials, ja em va fer sentir molt tranquil·la i amb una seguretat interior de que seria una gran vivència. A més, només començar a llegir els llibrets, ja em vaig adonar que em serien de gran ajuda durant els 5 dies que duraria la meva estada. La veritat és que tenia molts temes a treballar però no sabia per on començar i, els materials, em van ajudar a tractar cada un d’ells seguint un ordre. Si bé és cert que al principi vaig obrir molts temes i tenia una mica la por de no tancar-los, a mesura que van anar passant els dies, vaig anar trobant la manera de com encaminar cada un d’ells per acabar marxant amb molta energia i amb ganes de començar a seguir el camí que havia dissenyat dalt de la muntanya màgica. Valoro molt positivament que els materials et presentin diferents alternatives i, també que tinguin en compte totes les opcions espirituals, ja que a mi, aquest és un tema que em feia una mica de respecte.
Només em queda agrair a tothom qui ha posat el seu granet de sorra a l’hora de crear l’espai del MISC, i engrescar a tothom qui encara no hi hagi anat, a aprofitar aquesta oportunitat de gaudir d’aquesta experiència, que espero, que per vosaltres, també sigui un abans i un després.

 

	Carla Vidal Barrera Cap de l’AEIG Els Vàndals (Campdevànol)
	Encara ara em pregunto que em va portar al MISC, intueixo que no va ser res en concret i tot alhora; voler saber d’on venim per saber cap on anem, la il·lusió de descobrir Montserrat, les ganes de descobrir-me a mi mateixa...
Crec que alguna cosa em va marcar el camí per viure una nova aventura escolta, una aventura d’aquelles que recordes per tota la vida i que et fa ser algú diferent una vegada viscuda. Gràcies a les dinàmiques del MISC he pogut treballar la meva dimensió emocional,  que m’ha permès tancar etapes de la meva vida que havien deixat marca, agrair a persones amb les quals he viscut grans experiències haver format part del meu creixement personal, i sobretot, m’ha permès; entendre i entendre’m, perdonar i perdonar-me. Recordaré per sempre els moments viscuts aquests dies, però en especial l’intercanvi d’impressions amb la germana Montserrat del Monestir de Sant Benet, a qui li agraeixo de tot cor la seva sinceritat i la pau que em va transmetre. Tinc molta il·lusió per poder donar eines als infants (i als caps) que els permetin treballar la seva dimensió emocional, un aspecte que considero importantíssim pel creixement personal de qualsevol persona. La meva estada al MISC doncs, ha estat un punt i seguit, va començar un divendres a la tarda amb la intenció de quedar-m’hi fins al diumenge, però arribat el moment de marxar, vaig decidir quedar-me un dia més. M’hauria agradat poder fer els sis dies de treball, i és per aquest motiu que tornaré més endavant.
En definitiva, aquests dies a Montserrat he sentit que les muntanyes et parlen, i allò que escoltes, és a tu mateix.

 
 

	Natàlia Prat Vives Cap de l’AEiG Movi de Tous (Sant Martí de Tous)
	Descriure l’experiència MISC es fa difícil. No és fàcil plasmar en paraules les sensacions i les emocions que experimentes en els pocs dies viscuts entre el frenètic ritme diürn i la antagònica pau i silenci nocturn del Monestir o en els màgics racons amagats de la muntanya.
El MISC m’ha donat la oportunitat de trobar-me amb el meu jo intern, que arribava un dissabte a la plaça de Montserrat preocupat, estressat, amb molts dubtes, i amb moltes ganes de frenar i oblidar per uns dies tot allò que quedés més enllà de les fronteres montserratines. Va ser un bon començar per baixar les marxes a Sant Benet. Treballant la ceràmica i amb una conversa intensa, profunda i serena amb la germana Montserrat, que va aconseguir transmetre’ns la seguretat que ens falla moltes vegades, que si creiem en els nostres ideals la vida ens posarà davant allò que mereixem i que la vertadera riquesa la trobarem en la senzillesa i l’alegria. I els dies següents, gràcies als dossiers que el MISC han treballat al detall, amb el mapa de la muntanya en mà i al ritme que vaig necessitar en cada moment, vaig retrobar-me amb mi, amb el meu passat i el meu present, amb la terra i la vida, l’amor, els valors i les conviccions, tancant amb aquelles coses que encara em coïen per dins i obrint els ulls a viure el present amb coherència i amb un projecte de vida una mica més definit. Agafant encara més ganes de transmetre-ho a aquells que tinc al voltant en el meu dia a dia i molt especialment al cau i als nens i joves. Uns dossiers que en cap moment t’obliguen a res, ni treballen en un única creença sinó que són totalment oberts a qualsevol pensament, fe o ideal i permeten treballar l’espiritualitat en totes les dimensions que un mateix es proposi. Van ser quatre dies, que hagués allargat si hagués pogut, que van donar per fer casi totes les activitats amb la tranquil·litat necessària. Sé que el MISC ens deixa les portes ben obertes i que hi tornaré. Vull donar immensament les gràcies als que van fer l’esforç en el seu dia d’idear aquest projecte i de fer-lo realitat. Així com també em sento molt agraïda per a tota la gent que, de casualitat, vaig trobar aquells dies, coneguts i desconeguts i que van fer de la meva estada una vivència encara més intensa.
Torno amb la certesa que som aquí per estimar; de fet, que som fets d’estimar.

 

 

	Jordi Serra Cap d'Agrupament de l’AEiG Cardenal Lluch (Manresa)
	L'estada al MISC és una excusa perfecta per deixar-se remoure. M'ha servit per pensar sobre el fet espiritual propi, per deixar-se captar pel magnetisme de la muntanya i repassar el camí fet i per fer. Recomanaria fer almenys quatre dies i portar recopilades aquelles idees que vulguem treballar sobre el propi creixement personal. Cal felicitar també a l'equip d'Espiritualitat i tots els que cuiden el projecte per donar aquest espai únic i imprescindible per tothom.