La música com a element pedagògic
Educar és quelcom complex, en el sentit que el veritable educador no només és el que domina els coneixements que ha de transmetre, sinó, sobretot, aquell que domina i facilita els processos d’aprenentatge per tal que els educands visquin i interioritzin tant les idees com les actituds i els valors. Això significa implicar, motivar, fer partícips i comprometre els infants i els joves. És aquí on la música pren un paper molt important i sobretot dins de l’entorn de la vida a l’agrupament, un espai de lleure molt propici a desenvolupar-la en el seu aspecte més vivencial.
Pedagogs i teòrics de l’educació com Dewey, Piaget i Krishnamurti contemplen en les seves obres les propietats educatives de l’art i la música. Altres pedagogs musicals, com Kodaly, Dalcroze i Willems, a més a més, reivindiquen un reconeixement molt més plausible de l’educació musical en el món de l’educació i aporten diverses i interessants reflexions sobre la pràctica de l’educació musical aplicada a la globalitat de la persona.
La música permet desenvolupar la sensibilitat personal, exercir la creativitat, enriquir la pròpia expressió i canalitzar emocions i sentiments. La pràctica musical en grup permet involucrar-se en projectes comuns, desenvolupar habilitats socials i de relació personal, assumir responsabilitats i potenciar actituds de participació i respecte. Fer una immersió al significat més profund de les cançons contribueix a estructurar el pensament, a conèixer, explicar i comprendre el món, i possibilita la reflexió crítica i el raonament fonamentat.
Així doncs, quan estem cantant al cau estem fent funcionar una complexa maquinària que genera molts processos d’aprenentatge i socials. Ho fem molt probablement de manera inconscient i no estructurada, però els beneficis que aporten a la persona són de gran valor educatiu.
Transmissió de llengua i cultura
Avui dia els nostres cançoners son plens de cançons de Lluís Llach, Esquirols, Grup de Folk, Xesco Boix, Jaume Sisa, Noè Rivas, Toni Jiménez, Jaume Barri, Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït, Els Pets, i un llarg etcètera de grups i artistes que han fet de la llengua catalana el seu principal vehicle per expressar allò que volen transmetre amb les seves cançons.
El que ara ens pot semblar d’una total normalitat és fruit de la lluita i el treball perseverant d’unes generacions que ens han permès ser on som avui. En els moments foscos de la història del nostre país, als agrupaments escoltes es cantaven cançons del moviment de la Nova Cançó, dels grups de folk que van adaptar al català les cançons dels grans autors nord-americans, així com cançons de muntanya, litúrgiques i escoltes tradicionals que ja vans ser adaptades en temps anteriors. Aquest fet va ser molt important per ajudar a mantenir viva una llengua i una cultura que en aquells moments estava perseguida.
Cada cop que agafem la guitarra i cantem una cançó estem fent quelcom més que passar una bona estona envoltats de bona companyia; estem actuant com a autèntics agents transmissors i preservadors de la llengua i la cultura del nostre país, superant qualsevol barrera generacional i d’origen.
Identitat i cohesió
La música és un mitjà molt potent per conformar la nostra identitat personal i col·lectiva, alhora que exerceix també de punt de connexió entre cultures que permet el coneixement i l’enriquiment mutu.
Com diu Simon Frith a Music and identity, “La música construeix el nostre sentit d’identitat pel fet de fer-nos experimentar directament el cos, el temps i la sociabilitat, experiències que ens permeten situar-nos nosaltres mateixos en imaginatives narratives culturals”. És a partir d’aquest aspecte identificador que reforcem també el valor cohesionador i construïm un gran col·lectiu format per la més àmplia de les diversitats unides al voltant d’uns trets identificadors comuns sorgits o afavorits a través de la música. Allò que la música uneix és molt més gran que el que separa. Les connexions d’allò que cantem al cau van molt més enllà de l’escoltisme i el guiatge; ens permeten sintonitzar i sentir-nos identificats amb moltes persones i espais diversos, d’altres èpoques i altres llocs.
