Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Música i escoltisme

14.02.2017

Una mica d'història





La relació música-escoltisme va començar l’any 1907 a Brownsea, quan Lord Baden Powell ensenyà als nois del campament la cançó zulu Ingonyama. Podríem dir, doncs, que aquesta va ser una de les primeres cançons del món de l’escoltisme, que amb altres cants a la vora del foc va encendre l’espurna d’aquells joves anglesos. Un any més tard, deixava clar el paper vital de la música dins l’escoltisme quan dins la llei escolta va escriure: “Un escolta somriu i xiula davant les dificultats”.

Alguns anys més tard, quan l’escoltisme arribà a Catalunya de la mà de mossèn Batlle amb els Minyons de Muntanya, les cançons van prendre una gran importància pel seu alt valor educatiu i litúrgic. Segons Jordi Galí, “el cant era una de les seves manies. D’una banda, recollí la tradició litúrgica dels renovadors de principis de segle, així com fou creador i traductor d’un estil de cançons de muntanya. Tant es cantava al local, en actes litúrgics com en els focs de camp.” Oriol Martorell constata: “La Coral Sant Jordi mai no hauria existit sense el llevat de l’escoltisme i sense l’empenta de mossèn Batlle.”

A finals dels anys seixanta va arribar la revolució musical a l’escoltisme de la mà, entre d’altres, de Xesco Boix, Joan Boix i Ramon Casajoana, aquests dos últims com a membres de Grup de Folk. Tant en Joan com en Xesco van ser escoltes de la mà de mossèn Batlle i més endavant a l’Agrupament Escolta Sant Benet de Sarrià. Van fer arribar a Catalunya les lletres crítiques i poètiques dels grans clàssics del folk nord-americà, com Pete Seeger, Woody Guthrie i Bob Dylan.

Un dels grups que ha marcat sens dubte la relació entre la música i l’escoltisme és Esquirols, fundat a finals dels anys seixanta i actius fins a la meitat dels vuitanta. Segons explica un dels seus membres fundadors, Joan Vilamala, el grup va sorgir de forma molt espontània. “Tocàvem la guitarra anant a la muntanya com a monitors d’escoltes i en colònies d’estiu i, de cara al final de curs, quan els nois sortien a fer teatre per als pares, els monitors vam decidir que cantaríem. Així és com va néixer Esquirols.” Però de cantar per als pares en una festa escolta, van passar en pocs anys a actuar per tota Catalunya i a convertir-se així en un dels grups de referència per moltes generacions a Catalunya, i molt més enllà de l’escoltisme.

Des d’aquell moment i fins avui, l’escoltisme i el guiatge continua sent un bressol de futurs músics i artistes que aporten un gran valor afegit a la cultura musical del nostre país.



Comparteix