Quan estem a la  muntanya ens podem trobar que hem fet curt d’aigua per beure, cuinar o rentar els nostres aliments. No hem de beure aigua dels rius, rierols, llacunes i basses o fonts naturals de les quals es desconegui la procedència i no es tingui constància de la seva aptitud sanitària. 

Tenir aigua fresca i potabilitzada a la muntanya és imprescindible per a la supervivència. No podem estar més de tres dies sense beure aigua, però els afectes adversos de la deshidratació són notables molt abans: set, desorientació, pèrdues de coneixement, etc. 

Per sort, tenim a l’abast sistemes de potabilització d’aigua que ens faran sortir d’un mal pas si tenim dificultats per accedir a aigua apte per al subministrament de boca. 
   

És el mètode més fàcil, ja que només cal escalfar l’aigua fins al punt d’ebullició i deixar-la entre un i cinc minuts per assegurar que tots els bacteris i microorganismes estan desnaturalitzats (morts). Un cop bullida deixar que es refredi i remoure-la per afegir l’oxigen que s’hagi escapat.

   

És el sistema més segur perquè està pensat exclusivament per aquest fet. Hi ha diversos formats al mercat i a les farmàcies (gotes o pastilles). Cal llegir molt bé les indicacions del producte per fer un bon tractament de l’aigua i assegurar que no ens passem de químics ni que ens quedem curts. En el cas de les pastilles, normalment sol ser una pastilla per cada litre d’aigua.

   

És el mètode més sofisticat de tots, ja que requereix un equipament especial per a filtrar l’aigua. Normalment, són manuals, però ja se’n poden trobar alguns que vagin amb gasoil o bateries. Permeten potabilitzar grans quantitats d’aigua amb certa rapidesa, i fins i tot les aigües més brutes.

 
Hi ha diversos mètodes químics que s’han fet servir des de fa anys per a tractar l’aigua. Tal tenir en compte, però, que no són mètodes 100% efectius.

	Pastilles de iode: 5 gotes per cada litre d’aigua i una espera de 30 minuts pot potabilitzar quantitats manejables d’aigua. En cas d’aigües brutes es necessita més quantitat de producte i en cas d’aigües fredes més temps.
	Pastilles a base de clorur sòdic de plata: El concepte és el mateix que el previ, però amb un producte diferent. No deixen gust a l’aigua.
	Lleixiu: Molt important que el producte posi que és apte per a la desinfecció d’aigües. Normalment, s’ha de posar 1 o 2 gotes per cada litre d’aigua i esperar uns 30 minuts a què tingui efecte (com més temps passi, millor). Ara bé, s’han de llegir molt bé les indicacions del producte per assegurar que es fa un bon ús del producte. Pot deixar un gust estrany.

Recorda!

Beure aigua sense potabilitzar dels rius, rierols, llacunes i basses pot suposar un risc greu per a la salut. Cal tenir present que el fet que l’aigua procedent de la natura tingui bon aspecte, o sembli neta i transparent, no implica que sigui apta per al consum. La presència de la civilització, bestiar, animals morts, refugis o la manca de civisme d’altres persones que hagin passat prèviament per allà fan que, en molts casos, aquesta aigua no ofereixi garanties sanitàries. De campaments i a la muntanya, ens cuidem!