Ja fa uns anys que en Raimon Ribera va definir el "lloc bo" com aquell espai que ajuda a desenvolupar la persona, o sigui, que ajuda les persones a créixer, madurar, a desplegar el seu potencial i a humanitzar-se. No hi ha un únic "lloc bo", el podem trobar en moltes facetes de les nostres vides, però sens dubte un dels espais on el podem arribar a trobar en tot el seu esplendor és a la natura. Amb gran rellevància, tot i que no de forma única, trobem en la muntanya un espai on els escoltes i les guies desenvolupem amb plenitud i profunditat els nostres ideals i projectes, un espai on connectem amb el nostre jo més interior, un sender de creixement personal que al final ens porta a esdevenir persones més compromeses amb el nostre entorn i amb la gent que ens envolta.

Des dels inicis de l'escoltisme i el guiatge, l'excursionisme ha estat la via fonamental que ha sostingut aquesta màgica relació amb la natura i molt especialment amb la muntanya, sent una de les activitats principals que ha definit al llarg dels anys la manera de ser i de fer dels escoltes i les guies.

El treball a la natura ens permet explotar al màxim la proposta educativa de MEG, potenciant valors com el treball en equip o la superació personal, alhora que ens ajuda a crear vincles profunds i duradors entre els escoltes i les guies. Som conscients que aquest treball ens obliga com a caps a fer una feina prèvia de formació personal per garantir la seguretat de les nostres excursions i aprofitar els recursos que la natura ens ofereix.

La natura ens ofereix un desplegament gairebé infinit de moments i situacions òptimes per l’aprenentatge personal i en grup.

Recomanem l'article de la Trini Molist, excomissària general de MEG, publicat al Blog de l'Escoltisme.